Alien Shooter 1.2 | Crunchtime Corporations | épisode 2 streaming

CONFLICTIVITAT I RUPTURA EN EL MATRIMQNI


Save this PDF as:
 WORD  PNG  TXT  JPG

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "CONFLICTIVITAT I RUPTURA EN EL MATRIMQNI"

Transcripción

1 CONFLICTIVITAT I RUPTURA EN EL MATRIMQNI Emili M. Boix i Selva amb la collaboració de Joan Anton Martínez Manso (Universitat de Barcelona) Es tracta de la intensa i generalitzada crisi del matrimoni, de profunda i Bmplia repercussió social, basant-se en documentats estudis i fidedignes estadístiques. Es desenvolupa una tipologia de les situacions d'exclusió, tensió, conflictivitat i ruptura que es donen en relació amb el matrimoni. Sintetitzada, és la següent: a) unions sense lligam jurídic; b) conflictivitat en el si del matrimoni:, c), doblatge " entre la vida coniugal > " i unes relacions sexuals extramatrimonials; d) separacions merament de fet o a través d'un conveni; e) separació judicial o administrativa, mantenint-se el vincle; f) nova convivtncia fixa amb tercera persona; g) assoliment d'una sentencia de divorci vincular; h) obtenció d'una resolució judicial que declari nul el matrimoni o d'una dispensa que el deixi sense efecte. S'inclou el resultat d'una anhlisi sociolbgica efectuada sobre una mostra de les causes de separació conjugal introdu'ides al Tribunal Eclesihstic de Barcelona. en el oeríode Es destaca la importancia, a part de consideracions jurídiques, de l'existencia d'un veritable amor psíquic i sexual, &una compenetració intellectual i afectiva, que faci veritablement estable la unió matrimonial i que permeti de superar les influencies derivades, en bona part, de la massificació, del materialisme egoista i del consumisme, existents en la societat capitalista i que porten a la tensió, a la conflictivitat i a la ruptura matrimonial. Papers: Revista de Sociologia 12 (1979)

2 Canvi en la concepció del matrimoni El matrimoni, mitji de la més profunda i completa unió psíquica, física i social i font de vida i de goig, entre els éssers humans, és també I'origen i la base de fortes tensions i durs trencaments. En referir-nos al matrimoni en el present treball, dudim, en general, a la forma d'unió conjugal establerta en els pdsos que amb expressió convencional, i certament molt discutible, anomenem occidentals i que es fonamenta, en principi, en una concepció cristiana. En el dit hbit, va perdent el seu carhiter &institució, amb els seus objectius i funcions fixats i regulats. Tendeix a ésser considerat en la realitat social, encara que no sigui un fet jurídic en el seu origen, en el seu contingut intrínsec i formal, com un acord basat quasi únicament en una interacció personal, de recíproca acceptació i estimació, projectada vers un mutu desenvolupament i una joiosa satisfacció. Ja no respon, com molt sovint succeya, a la voluntat més o menys interessada dels pares, lligada freqüentment a criteris religiosos, d'estructura econbmica, de prestigi social i ddhuc de partidisme polític. Fent referhcia a aquest fet, que cada dia va quedant més limitat a un record del passat, Michel expressa: <tl'estructura de la família tradicional, els papers i posicions dels seus membres, les idees, els valors, els mites relatius a la vida familiar, eren principalment consequ&ncia de la combinació &una estructura econbmica en un marc rural arcaic i &una estructura jurídica donada que establia una forma determinada de transmissió de la propietat. La combinació de tots aquests elements estructurava la família tradicional. )>' Així mateix s'han superat, en bona part, els matrimonis que eren efecte dels citats mbbils tradicionals, tinguts en compte pels mateixos contraients. 1. Citat per Isidoro Alonso Hinojal en La crisis de la institución matrimonial (Barcelona: Salvat, 1974), p

3 <(Papers)>: Revista de Sociologia Actualment, tenen un paper més important els factors de tipus psicolbgic, sexual, ideohgic i social. En aquest sentit, Amando de Miguel ha escrit: <&'ajustament i la realització sexual depenen en un 50 % de trobar la persona amb la qual ajustar-se o realitzar-~e.)>~ Hom sosté que la unió matrimonial per tenir un suport de fermesa i de continultat s'ha de basar en una mútua, recíproca, autkntica i amorosa atracció sexual i psíquica, en definitiva en una profunda dependkncia afectivo-sexual; en unes actituds personals que possibilitin una cc40rdinació i una harmonia superadora, de contrastos i possibles contradiccions; en una fonamental coincidkncia, a desgrat de naturals i obligades diferkncies, en la concepció del món, de la vida i de la societat i, en fi, en una certa similitud en l'acceptaci6 de normes vitals i socials de comportament. Therese Benedik manifesta: <&'amor heterosexual és l'atracció entre un home i una dona que han assolit un nivell específic de maduració individual i que es necessiten mútuament per a completar-la.03 En definitiva, es tendeix al fet que el matrimoni sigui una relació interpersonal íntima que superi, dintre les limitacions que la naturalesa imposa, I'aYllament i la solitud a la qual tots els homes estem forcats i faciliti la formació i la continuitat d'una <(intima comunitat de vida i d'amor)>, com ha proclamat 1'Església catblica en un dels textos del Concili Vatich 11: En el sentit indicat, Hunt ha escrit: {{Doncs, si bé el matrimoni ja no té el suport estructural de la religió, la comunitat, la llei o la necessitat prhctica, avui existeix un altre factor que fa de l'exclusivitat o de l'aparenca d'exclusivitat quelcom molt important; em refereixo a la soledat i l'dament de la vida moderna, que creen en l'home i en la dona una fonda necessitat de pertbnyer a algú i de tenir amb aquest algú un llas em* cional. 2. Amando de Miguel, Sexo, mujer y natalidad en España (Madrid: Cuadernos para el Diálogo, 1974), p En From, Horkheimer, Parsons i altres, La familia (Barcelona: Península, 1974), p Concili Vatich. Constitucions. Decrets. Declaracions, Constitucid Pastord sobre I'església en el m6n ú'avui (Madrid: BAC, MCMLXVII), p Morton Hunt, La conducta sexual, hoy (Barcelona: EDHASA/SUDAMERI- CANA, 1978), p. 287.

4 Conflictivitat i ruptura en el matrimoni Tensions matrimonials El fet de les discordances forca generalitzades en el si dels matrimonis és de ficil constatació. Creiem que, en I'imbit del nostre país, una part es desenvolupen en una adequada harmonia. Una altra part, es toleren, s'aguanten i se suporten per la rutina, els convencionalismes socials, les conviccions religioses i morals, les exigkncies jurídiques, els interessos materials o per tenir uns fills comuns que salven o dissimulen, en certa manera, la manca d'uns vincles més sblicds i profunds. Aquestes parelles tenen tan sols una aparenga de normalitat. En un tercer sector, s'ha produ'it entre els cbnjuges un fort trencament en els sentiments, en les idees i en els comportaments, que ha tingut com a conseqükncia la ruptura de la vida comuna. Són nombrosos els factors que porten a la dissociació matrimonial. Bisicament, són els contraris dels elements que hem indicat com a constitutius &una ferma, equilibrada i continuada relació interpersonal. Llavors la desconfianga, la contradicció, la inseguretat, la desesperació, el conflicte i la lluita, en les seves diferents formes i matisos ocupen el lloc de I'entesa i la cooperació que abans es donaven. La intimitat i la continztat, psíquica, sexual, intellectual, emotiva, vital, creadora i esperangadora, s'han perdut. Aixi, concretament té com a efecte l'existkncia de tensions, incidents i violencies morals i fins físiques i que entrin en joc terceres persones --cercades, trobades o provocades- que trenquen la unitat i l'exclusivitat matrimonial. No es tracta de les crisis, que es donen en tots els matrimonis, sinó quelcom que normalment és dehitiu i insuperable. Abans es donaven certes actituds de resignació que actualment són excepcionals. Tipologia de les crisis en el matrimoni a) Unions establertes amb una certa permankncia sense vincle jurídic. b) Conflictivitat freqüent en la convivencia entre-els esposos que, a desgrat de tot, continua. c) Doblatge de vida, consistent a conservar aparentment la normalitat matrimonial, per una banda, i per altra, incórrer en infidelitats accidentals o en amistancaments d'una certa permankncia. d) Ruptura profunda de la vida conjugal, amb la corresponent separació de fet, sense cap formalitat, mitjangant un conveni privat o protocolitzat davant de notari.

5 <<Papersa: Revista de Sociologia e) Assoliment de la separació conjugal a través &un procediment sumari o administratiu o a conseqükncia &un procés contenciós, sense possibilitat d'un nou enllas que pugui tenir validesa jurídica. f) Nova convivkncia, a desgrat del manteniment del vincle jurídic, amb una altra persona diferent &aquella amb la qual s'ha contret matrimoni. g) Assoliment d'una resolució judicial de divorci vincular amb dret a un nou matrimoni. h) Obtenció &una sentkncia judicial en la qual es declara nulla la unió matrimonial o d'una dispensa que deixi sense: efecte el matrimoni. En ambdós casos es reconeix l'estat de solteria j, per tant, la possibilitat de contraure un nou enllas. a) Unions establertes amb una certa permanencia sense vincle jurídic. Responen a la concepció que la unió entre home i dona és quelcom de carhcter privat, extraordinhriament íntim, essent per tant matkria en la qual el poder públic no té cap justificació per intervenir-hi. El fonament de l'enlla~ purament personal es basa en l'amor i l'atractiu mutus i que ha de durar fins que aquests elements es mantinguin. Els seus antecedents es troben, en certa manera, en el matrimoni <(a prova)> o c(d'assaign admks en diversos paisos. La societat actual tolera aquest tipus de relació més o menys permanent, estesa en molts indrets, quan es tracta especialment de persones joves, que estan units per un amor recíproc i que, en principi, no es volen lligar d'una forma permanent. Engels considera <que el matrimoni és moral únicament quan es basa en "l'amor compartit'' i que deixa &ésser-ho quan l'estima desapareix)>.6 Es pot donar un exponent de l'actitud dludida mantinguda per molts joves sobre la unió conjugal establerta amb una certa permankncia, sense vincle jurídic. Pot trobar-se en el resultat de la investigació sociolbgica que es porth a terme a la Facultat de Citncies Econbmiques i Empresarials de la Universitat de Barcelona, sota la direcció del sotascrit i de la professora Anna Alabart, en el curs , sobre <(El matrimoni i les relacions familiars)>. S'inclogué la següent pregunta: <(Si creus que el matrimoni és adequat a les necessitats que la societat actual té plantejades, quines creus que són les possibilitats que podrien ésser idbnies: a) parella amb unió 6. Engels, El origen de la farnilia, la propiedad privada y el Estado (Madrid: Ayuso, 1976), p. 23.

6 Conflictivitat i ruptura en el matrimoni Uiure, sense compromís de duració (poc estable); b) parella amb unió lliure, molt estable; c) que no existeixi parella; d) altres possibilitats?)> El 21 % contestaren: <{parella poc estableu; el 16 % <{que no existeixi parella)> i 1'11 % <taltres possibilitats)>. Entre aquests darrers, l'apuntada amb major freqiitncia fou <(la comunan. En total, el 48 % s'oposaren a la parella estable. El qüestionari havia estat distribu'it de la següent manera: 384 foren repartits entre els alumnes de primer curs (general i empresa). Aixb suposava una mostra del 12 % sobre el total d'alumnes matriculats en el curs. 123 es repartiren entre els alumnes de cinqut curs. Equivalia a una mostra del 50 % dels alumnes matriculats. La mostra, evidentment, era representativa. Els qüestionaris recollits foren: 244 entre els de primer curs i 123 entre els de cinque. En l'estudi efectuat entre els estudiants del Districte Universitari de Salamanca (Universitat Pontifícia i Universitat Estatal), a la pregunta de <{Si la millor manera de conviure dues persones de diferent sexe és el matrimonin, les respostes foren les següents: dones, en desacord el 39 % i molt en desacord el 20 %; en els homes, en desacord el 36 % i molt en desacord el 18 %? El conjunt d'estudiants era de La mostra es va fer sobre 990 persones, amb una representativitat del 7 %. Es van rebre 702 respostes, que representaven el 71 % dels qüestionaris distribuits. b) Conflictiuitat freqüent en la conviukncia entre els esposos, que a desgrat de tot, continua. Es van fent més freqüents i més esteses les dificultats i els desacords en el si dels matrimonis. La incompatibilitat de temperaments, les diferencies d'edat, els contrastos en els nivells culturals i socials, les dificultats econbmiques, les discordances ideolbgiques, la infiuencia de terceres persones i en un grau molt acusat els desajustaments sexuals, entre altres que hi cabria citar, produeixen fortes tensions que fan difícil i dolorosa la convivencia entre els esposos. Per raons religioses, ktiques, convencionals, pel temor a les complicacions &un litigi judicial o pel que es considera el bé dels fills, es continua convivint. En aquests casos és impossible trobar estadístiques que precisin el nombre, encara que sigui aproximat, de matrimonis afectats. 7. Manuel Gutiérrez Calvo, Sexualidad de 10s universitarios. Conducta sexual relacionada con variables psicológicas, sociológicas y actitudes (Salamanca: Estudiantes y Profesionales de Psicologia Asociados, 1978), p. 47.

7 ctpapersn: Revista de Sociologia Persones dedicades a aquestes qüestions -psicblegs, sociblegs, advocats, sexblegs, sacerdots, etcetera-, poden parlar de situacions en quk es troben del tipus indicat en les seves investigacions i consultoris. Per altra banda, s'ha de tenir en compte que la major part de matrimonis amb tensions, dissimulen les circumsthncies doloroses en quk viuen i, per tant, no poder1 ésser objecte d'estudi. C) Doblatge de vida, consistent a conservar aparentment la normalitat matrimani~2, per una banda, i per l'dtra, incórrer en infidelitats accidentals a en amistangaments d'una certa perman2ncia. El fet pot respondre a moltes causes. Per6 en general és un exponent d'insatisfacció d'un o d'ambdós cbnjuges provocada conscientment o inconscientment per algun d'ells o ésser conseqü~ncia de l'atractiu o interes lligat a una tercera persona. La situació es fa normalment dolorosa per part del cbnjuge que no incorre en el fet, sigui causa o no, potser sense adonar-se'n, d'allb que ha succe'it. En determinats pajsos i en certs nivells de status el fet té una certa acceptació social. Callejones, escriu: <(Encara als nostres dies no és molt estrany trobar a Hispanoamtrica homes que mantenen dues famílies, l'una legal i l'altra extralegal. L'extraordinari d'aquest cas (que molts sociblegs, sobretot nordamericans, no acaben d'entendre) no és el fet de la duplicitat de famílies, sinó que la família legal shpiga perfectament de I'existtncia de l'altra i l'accepta aparentment sense esforq i fins sense gaire ressentiment. Haig de confessar que en principi aixb em sorprenia i em causava un cert eschndol, fins que un dia una d'aquestes esposes legals em donh la clau del misteri: "Jo sóc fidel al meu marit --em digué- i ell és un excellent provddor de la nostra familia. Els meus fills seran els seus hereus i nosaltres tenim la posició social que ens correspon. L'altra és cosa molt En relació amb l'anteriorment expressat, es podrien donar moltes altres referencies sobre I'altissim percentatge de fills, fruit d'unions extramatrimonials en diversos pdisos d'hispanoamhrica. Segons Hernando, Amkrica és <(un continent jove on hi ha milions i milions de nens abandonats perque un altíssim percentatge són nascuts fora del matrimoni (les 213 parts a la República Dominicana, la meitat a Venepela i el 70 % a Panamh). Solament al Brasil es calcula que hi ha deu milions de nens abandonats),? 8. E. Cailejones, Amor, sociedad y sexo en el matrimonio (Madrid: Norte, 1971)' p Bernardino M. Hernando, Los pasillos de Puebla (Madrid: PPC, 1979), p. 16.

8 Conflictivitat i ruptura en el matrimoni d) Ruptura profunda de la vida conjugal, amb la corresponent separació de fet, sense cap formalitat, mitjancant un conveni privat o protocolitzat davant de notari. L'increment de les separacions de fet sense cap formulisme és quelcom forsa estts com a conseqütncia del trencament de la vida en comú que es considera impossible. El desconeixement dels diversos procediments jurldics, la comoditat i el menyspreu de formalitats oficials, el desig d'evitar altres tensions interpersonals, la descodiansa dels jutjats, l'estalvi de les possibles despeses, la necessitat de trobar un encarrilament immediat a la situació i d'evitar un trencament definitiu, són factors que determinen la ruptura al marge dels trhmits judicials, de la convivtncia matrimonial i sense documentació i regulació de la problemhtica futura. Aquesta és l'actitud més corrent entre les persones pertanyents als nivells sbcio-econbmics i culturals més dtbils. Aixb també es dóna com a tendtncia entre els matrimonis joves, de les diverses classes socials. Altres vies per fer efectiva la separació es troben en un conveni escrit, purament privat o protocolitzat davant de notari. En aquests casos es preveuen i es fixen clhusules que regulin preferentment les qüestions relacionades amb la custbdia dels fills i el rtgim de visites i estades temporals amb el cbnjuge que no els tingui normalment amb ell, determinació del que continuar& usant l'antic domicili conjugal, rtgim econbmic entre ambdós i els referents a la llibertat sexual. En una enquesta duta a terme a una mostra de 32 advocats ctmatrimonialistes)> el qüestionari de la qual fou preparat per la Secció de Sociologia i Psicologia Jurídiques del Collegi d'advocats de Barcelona, dóna la xifra de 3,6 separacions extrajudicials de cada 10 tractades en els seus bufets.'' En aquest mateix qüestionari i quan es tracta dels motius pels quals aconsellen les separacions de fet amb prefertncia a les separacions judicials es destaca en primer lloc el ctdesig d'evitar tensions interpersonals)> seguit a forsa distancia per ctl'evitació de ruptura definitiva)) i ctcost del procéss. També creiem interessant destacar en la mateixa enquesta que figuren en els primers llocs, com a motius personals per aquest tipus de separacions, el carhcter i el fet de no tenir as. Quant a la protocolització notarial, el 80 % dels entrevistats opinen que el nombre d'aquestes no passa del 20 %. Finalment, els entrevistats destaquen majorithriament que la instauració del divorci vincular i &un criteri més obert en mattria de nulrlitats seria factor determinant per disminuir aquest tipus de separacions. 10. a32 abogados matrimonidistas contestan a un cuestionario sobre separaciones matrimoniales de hecho),, Sociologia y Psicologia juridicas (Anuario 1974), Ilustre Colegio de Abogados, p. 199.

9 <(Papers)>: Revista de Sociologia e) Assoliment de la separació conjugal a través $un procedzment sumari o administratiu o a conseqiikncia d'un procés contenciós sense possibilitat d'un nou enllac que pugui tenir valdesa juridica. Aquest tipus de separació és acceptat per 1'Església catblica i també és regulat en diversos pdisos al costat del divorci vincular. No admet: la possibilitat &un nou enllag que pugui tenir validesa jurídica. La legislació de l'església, que actualment és objecte de reforma, fixa com a causes legitimes de separació de <(llit, taula i habitació)> les següents: l'adulteri, I'educació acatblica dels fills per part &un dels dnjuges, la vida de vituperi i ignomínia, el greu perill per a 1'8nima o el cos, la desatenció de deures, les sevícies (mals tractes de paraula o obra), que facin la vida en comú massa difícil i <(altres coses semblants,. En tots els psiisos on no est8 previst el divorci vincular han augmentat molt aquesta mena de separacions. Limitant-nos a Espanya, podem incloure la següent relació on es palesa l'augment de causes introdu'ides i les resolucions sobre elles en els Tribunals Eclesibtics.ll Causes No arribaren índex de Any introdu'ides Autoritzades Denegades a terme creixement 11. José Ma. Díaz Mozaz, Datos sociológicos y estadtsticos de la actual crisis matrimonial dins Curso de Derecho Matrimonial y Procesal Canónico, para profesionales del foro. Ponencias del IV Sirnposio de Miembros del Tribunal Eclesiástico (Salamanca: Universidad Pontificia, 1977), p. 21.

10 Conflictivitat i ruptura en el matrimoni Quant al Tribunal de Barcelona, podem donar les següents dades.12 a) Separacions judicials. Any Introdu'ides Sen tkncies Arxivades Prenent com a base 100 l'any 1960, les causes iniciades han sofert, fins a Pany 1978, un increment del 638'4 %, i les sentkncies, el d'un 749,6 %. 6) Separacions sumhries o administratives. Any Pvesentades Concedides 12. Dades facilitades pel Tribunal Eclesiistic de Barcelona.

11 <<Papers)>: Revista de Sociologia Cal fer notar que aquest tipus de tramitació, admes per I'Església Catblica, si no és en els casos d'adulteri, no havia tingut aplicació a Espanya fins que, I'any 1977, a conseqiiirncia d'un decret de 29 de desembre de 1976, fou regulat a I'Arxidibcesi de Barcelona. Significa en la prhctica, tenint en compte els mateixos efectes legals que les separacions judicials, uns indubtables avantatges quant a agilitat, rapidesa i menys despeses, i sobretot evita dolorosos enfrontaments entre els dnjuges. Infiueixen en el fet de la intensificació de causes el procés d'industrialització i urbanització tan lligats amb els moviments migratoris cap a les grans ciutats; la secularització i l'extensió d'un concepte utilitari i cbmode de la vida; la major independkncia i la promoció social de la dona i la menor estranyesa i l'acceptació social davant les crisis, ruptures i relacions extramatrimonials facilitades per I'existencia d'anticonceptius. Barcelona, Madrid i Valencia ocupen els primers llocs quant a nombre de causes de separació.l3 Hi ha dos procediments per aconseguir edesihticament la separació. L'un, sumari, en qui: les parts expressen que la <(vida en comú és massa difícil), i després de la pertinent aportació de testimonis i d'un conveni signat per ambdues, en el qual es preveu la regulació dels efectes civils de la separació (<(fills, domicili, rhgim econbmic>), es dicta la pertinent resolució. L'altre consisteix en un procés prbpiament judicial amb la corresponent demanda acusatbria contra el cbnjuge que el que inicih la causa considera culpable, amb la possible resposta i acusació per part d'aquest, aportació de proves sblides i les pertinents defenses. Després d'aquests trhmits, el jutge dicta sentencia, que és apellable. f) Nova convivtncia, a desgrat del manteniment del vincle juridic, amb una altra persona diferent d'aquella amb la qual s'ha contret matrimoni. A desgrat de les separacions indicades en els apartats d) i e) que no permeten legalment noves convivencies amb terceres persones, és forca normal que els esposos que han trencat la vida en comú s'uneixi'n, amb una certa permansncia i al marge de les normes legals, amb una altra persona. Es una prova més de la crisi matrimonial i de la poca importbncia que algunes persones concedeixen als pactes i a les resolucions judicials. Per6 Raluy intenta una aproximació al nombre de separacions de fet a les quals segueixen noves convivkncies, a traves &un estudi dels naixements inscrits durant un any en el Registre Civil de Barcelona, i escriu: 13. JosC Ma. Díaz Mozaz, op. cit., p. 23.

12 Conflictivitat i ruptura en e1 matrimoni as'ha d'assenyalar que anualment s'inscriuen a Barcelona naixements, dels quals corresponen als extramatrimonials uns 1.250; ara bé, d'aquestes xifres corresponen a fius de persones domiciliades a Barcelona ciutat sols un 70 per cent, cosa que suposa uns nascuts de persones domiciliades a Barcelona, dels quals uns 875 són extramatrimonials. D'aquests 875, uns 450, aproximadament, corresponen a unions estables en les quals, almenys, un dels progenitors és casat i separat de fet del seu cbnjuge. )>Ja la simple circumst~ncia que.les separacions de fet, després de produir-se, donin lloc, en les noves unions extramatrimonials formades pels dnjuges separats residents a Barcelona, a 450 naixements per any, indica el volum que assoleix el problema sobretot si es té en compte que no totes les separacions de fet donen lloc a ulteriors unions, ni que totes aquestes unions són fkrtils. )>Encara que és extremament aventurat tractar de deduir, del nombre de fius engendrats en les unions extramatrimonials dels cbnjuges separats de fet, el nombre de separacions de fet que es produeixen a Barcelona anualment, hi cap un intent d'aproximació a la realitat seguint el següent mb tode. El nombre d'unions de fet una part de les quals és cbnjuge separat pot calcular-se grosso modo establint una proporcionalitat entre matrimonis i fills matrimonials per una part i entre fills extramatrimonials engendrats en les relacions d'amistancament dels separats de fet i el nombre d'aquestes. Per tant, es pot assenyalar que el nombre de matrimonis celebrats anualment a Barcelona és d'uns i que la fertilitat de les unions estables extramatrimonials pot xifrar-se en un terg de les matrimonials tenint en compte que si bé no falten unions extramatrimonials amb dos, tres i més fills -n'hi ha amb vuit i deu-, és el més corrent que aquesta família sigui més redu'ida que la matrimonial i sigui major el nombre de concubinats esterils que el de matrimonis sense fills; establint, doncs, la proporció / = 450/X, obtenim un valor de X, de 165, i multiplicant-10 pel coeficient 3 de relació entre una i altra fertilitat ens dóna com a resultat un total de formació anual d'unes 500 unions extramatrimonials estables de separats de fet. No crec que el percentatge d'error d'aquest chlcul passi d'un 20 %; per tant, el nombre de tals unions que es formen per any deu osciuar entre 400 i 600.~'~ 14. José Per6 Raluy, ctaproximación estadística a las separaciones matrimoniales de hecho en Barcelona)), Sociologia y PsicologL juridicas (Anuario 1974), Ilustre Colegio de Abogados, p. 189.

13 ctpapers>>: Revista de Sociologia g) Assoliment d'una resolució judicial de divorci vincular amb dret a un nou matrimoni. No considerem oportú entrar a fons en les qüestions plantejades a favor o en contra del divorci vincular que té com a efecte la ruptura del lligam matrimonial. Implica una problemhtica molt complexa. A més, pel seu carhcter entenem que supera l'imbit d'un article bisicament sociolbgic i forgosament limitat com el present. Només considerem imprescindible afirmar que 1'Església catblica manté el seu criteri, ja tradicional, sobre la impossibilitat de la ruptura del vincle matrimonial en els casos de matrimonis contrets amb la seva intervenció, i que al costat dels que sostenen que la unió merament civil és també indissoluble, existeix una tendkncia mantinguda per molts en el sentit &admetre el divorci vincular pels qui s'han casat al marge de la vida eclesibtica. L'argument dels divorcistes radicals se sintetitza en les paraules de Goode: <(No es pot obligar la gent perquk sigui felic en el seu matrimoni; i si no s'és felic no se la pot obligar a conviure. En realitat no significa més que un reajustament.a15 Els adversaris &aquesta tesi, acceptada actualment en quasi tots els psiisos, afirmen per la seva part que el divorci vincular és una poligimia successiva o també <(una polighmia per etapes)>, com expressa Hunt.I6 Cal recordar que únicament regeix el rkgim de no-admissió del divorci vincular en els següents pdisos del món occidental: Irlanda, Malta, Argentina, Brasil, Xile, Colbmbia i Paraguai." Quant a Espanya, cal tenir en compte que la Constitució aprovada per les Corts el dia 31 &octubre de 1978, que obtingué el vot aíirmatiu del poble en el Referkndum del dia 6 de desembre i fou promulgada el dia 29 de desembre del mateix any, preveu en l'article 32 el següent: <tl. L'home i la dona tenen dret a contraure matrimoni amb plena igualtat jurídica. 2. La llei regulari les formes de matrimoni, í'edat i la capacitat per contreure'l, els drets i els deures dels cbnjuges, les causes de separació i dissolució i els seus efectes.)> Acceptat el principi de la dissolució, cal esperar la llei especial que la reguli. Actualment, per tant, no és possible el divorci que signifiqui la ruptura matrimonial amb tots els efectes. A Espanya, com és sabut, estigué vigent la llei de divorci promulgada durant la República el dia 12 de marc de 1932 (Gdcetu de Madrid del 15. Isidoro Alonso Hinojal, La crisis de la institución matrimonial (Barcelona: Salvat, 1974), p Morton Hunt, op. cit., p Vicenre Luis Simó Santonja, Divorcio y separacidn. Derecho comparado y consultividad europea (Madrid: Techos, 1973).

14 Conflictivitat i ruptura en el matrimoni dia 12 del mateix mes) que regí des d'aquesta data fins al 31 de marc de 1939 en la que fou zona republicana durant la Guerra Civil, i que va ésser derogada pocs dies després del <{Alzamiento)> en la zona anomenada <t nacional n. En l'article 43 de la Llei fonamental republicana s'establia el segiient: <{La família estb sota la salvaguarda especial de l'estat. El matrimoni es fonamenta en la igualtat de drets per a i'un i l'altre sexe i podrb dissoldre's, per mutu dissens o a petició de qualsevol dels cbnjuges, amb degació, en aquest cas de justa causa.>> La llei especial, en el seu article primer fixava el segiient: <{El divorci decretat ferm pels tribunals civils dissol el matrimoni, qualsevol que hagi estat la forma i la data de la seva celebraci6.n I en l'article segon: <{Hi hau& lloc al divorci quan ho demanin ambdiis hnjuges de comú acord, o un d'ells en alguna de les causes determinades en aquesta llei sempre amb subjecció al que en ella es disposa.>>l8 En l'article tercer assenyalava les causes de divorci, comprenent les citades a continuació: <{la. L'adulteri no consentit o no facilitat pel cbnjuge que l'degui. 2a. La bigiimia, sense perjudici de l'acció de nullitat que pugui exercitar qualsevol dels cbnjuges. 3a. La temptativa del marit per prostituir la seva dona i l'intent del marit o de la dona per corrompre els seus fills o prostituir les seves ales i la connivitncia en la seva corrupció o prostitució. 4a. El desempar de la família sense justificació. 5a. L'abandó culpable del cbnjuge durant un any. 6a. L'absitncia del cbnjuge quan hagin transcorregut dos anys des de la data de la seva declaració judicial, computada conforme a l'article 186 de. C.C. 7a. Atemptat d'un dnjuge contra la vida de I'altre, dels fills comuns o dels d'un &aquells; els maltractaments d'obra i les injúries greus, la violació d'algun dels deures que imposa el matrimoni i la conducta immoral i deshonrosa d'un dels cbnjuges que produeixi una tal pertorbació a les relacions matrimonials, que facin insuportable per a l'altre cbnjuge la continuació de la vida en comú. 9a. La malaltia contagiosa i greu de carhcter veneri, contreta en relacions sexuals fora del matrimoni i després de la seva celebració, i la contreta abans, que hagi estat ocultada culposament a l'altre cbnjuge a temps de celebrar a. La malaltia de la qual per presumpci6 raonable hagi d'esperar-se que en el seu desenvolupament produeixi incapacitat definitiva per al compliment d'alguns dels deures matrimonials, i la contagiosa, contretes ambdues abans del matrimoni i culposament ocultades al temps de celebrar José Rimblas Rimblas, Legislacidn espafiola de divorcio (Barcelona: Bosch, 1932), p. 161.

15 <(Papers,: Revista de Sociologia lla. La condemna del cbnjuge a pena de privació de llibertat per temps superior a deu anys. 12a. La separació de fet i en distint domicili, lliurement consentida, durant tres anys. 13a. L'alienació mental d'un dels cbn- 1 juges quan impedeixi la seva convivtncia espiritual en termes greument perjudicials per a la família i que exclogui tota presumpció racional que I aquella pugui restablir-se definitivament. No podri decretar-se el divorci en virtut &aquesta causa, si no queda assegurada I'assisttncia del malalt.>> 1 Les causes invocades principalment per al divorci en aquest període foren les que segueixen: separació de més de tres anys (20,72 %), violació I de deures i conducta immoral (15,79 %), abandó (15,78 %), desempar de la famílía (15,04 %), mals tractes (12,93 %) i adulteri (10,23 %).I9 En línies generals es pot indicar que les causes de divorci previstes en 1 la major part de paisos són les següents: adulteri, mals tractes, injúries, abandó de família, condemna penal, malaltia mental, separació de fet, atemp- 1 tat contra la vida de l'altre cbnjuge, malalties contagioses i repulsives, proposició per a prostituir la dona, la bigimia, la falta d'assist2ncia familiar, la conversió de la separació en divorci, el mutu con~entiment.~ Com a causes admeses en alguns paysos, es poden assenyalar: l'alcoholisme i l'embriaguesa, l'abús de drogues, la corrupció dels fills, la prostitució de les filles, embarhs anterior de la dona no causat pel marit, la impotencia anterior i continuada, l'aberració sexual en les seves diverses varietats, el vici del joc, la vida i costums deshonestos, la incompatibilitat d'humor o de caricter, la crueltat mental, la violació, la falta de consumació del matrimoni, la mort presumpta, el rebutjar la procreació, la lepra, la internperancia habitual, la difamació pública, l'adhesió a una religió que exigeixi la renúncia al matrimoni i a la cohabitació, la vida vagarosa del marit, la prostitució de la dona anterior al matrimoni, l'incest, la dissipació de la propietat familiar, el divorci d'un dels esposos, obtingut a l'estranger, les practiques anticonceptives, i I'existencia d'una causa no especiticada, en la qual cap tot db que provoca la inestabilitat i el desenvolupament normal del matrimoni. En els últims anys, el divorci vincular ha tingut increments extraordinaris. Garcia Cantero ho posa en relleu: In6s Alberdi, Historia y Sociologia del divorcio en España (Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas, 1979), p Vicente Luis Simó Santonja, EI dato del divorcio en la sociedad occidental, dins El divorcio, problema humano (Madrid: Karpos, 1976), p Gabrid Garcia Cantero, El divorcio (Madrid: BAC, MCMLXXVII), p. 91.

16 Gran Bretanya ( ): 438 %. Holanda ( ): 235 %. Dinamarca ( ): 400 %. Confiiaivitat i ruptura en el matrimoni - --.'I Polhnia ( ): 300 %. Canadh ( ): 300 %. Bhlgica ( ): 200 %. República Federal Alemanya ( ): 250 %. Su'issa ( ): 200 %. Dinamarca ( ): 200 %. Finlhndia ( ): 200 %. República Demmrhtica Alemanya ( ): 200 %. Cuba ( ): 200 %. República Dominicana ( ): 200 %. EUA ( ): quasi el 200 %. En pocs anys, ha passat del 23,42 % al 43,89 %. h) Assoliment d'una senttncia judicial, en qut es declara nujla la unió matrimonial, o d'una dispensa que deixa sense efecte d matrimoni. En ambdós casos es reconeix l'estat de solteria i, per tant, la possibilitat de contraure un nou enllac. En el primer cas, s'aconsegueix, per la via civil o eclesilstica, una senthncia judicial que declara inexistent el matrimoni, perque han faltat requisits o condicions blsiques per a la seva validesa. En el segon, I'EsgIésia catblica declara sense efecte les unions en les quals no s'ha consumat el matrimoni. Són poques, en el nostre país, les nullitats obtingudes a través de la jurisdicció civil, ja que, encara que han augmentat en els últims anys, és molt limitat el nombre de matrimonis contrets davant els Jutjats no eclesihstics. En l'lmbit de I'Església, són causes de nditat <itern les més importants- les segiients: la incapacitat intellectual per a comprendre el que és el matrimoni; la manca de la llibertat i altres vicis del consentiment; la impotencia anterior i perpetua per a I'acte sexual; greus anomalies psiquiques i sexuals; una o diverses de les segiients exclusions: de la unitat, de la indissolubilitat, del Sagrament i dels fills. Naturalment, totes aquestes causes han d'haver existit abans de <{contraure)> matrimoni. En els darrers temps, a conseqühncia, en bona part, del Concili Vatich 11, existeix una tendencia entre els tractadistes i la Jurisprudhncia a considerar la manca d'amor previ al matrimoni. Per a alguns, el fet de l'arnor conjugal no té cap importhncia jurídica; altres tracten de considerar-10 com un fi essencial del matrimoni, altres el tenen com un element

17 <<Papers)): Revista de Sociologia constitutiu del consentiment i per a altres és un objecte essencial del consentiment matrimonial. Alguns autors consideren que. cal revisar el dogmatisme jurídic que obliga a aferrar-se a fórmules fetes i que, en canvi, cal investigar en la realitat de la vida matrimonial per, entre tots, anar clarificant idees i acomodant en cada moment el Dret a la realitat existencial. Que és necessari revisar la doctrina contractualista del matrimoni i elaborar una teoria personalista d'aquest partint dels pressupbsits del Concili Vaticii I1 i, en concret de la realitat de l'amor conjugal i de la intimitat de vida que aquest crea, mantenint-se la fidelitat als principis essencials del cristianisme. L'Església cathlica, com és sabut, concedeix excepcionalment i amb justa causa algunes dispenses que deixen sense efecte el matrimoni. La més coneguda és la de <(matrimoni rat i no consumats, que respon a l'antiga concepció segons la qual el matrimoni, essent vhlid, no estii totalment perfeccionat si no s'ha arribat a la unió sexual completa. En els últims anys s'han incrementat intensament les demandes i sentencies de nullitat de matrimoni. A continuació indiquem el nombre de causes introduydes, de declaració de nullitat i denegades en diversos anys:u Causes Sentkncies fndex de creixement Any intyodu?des flavorables Denegades de les causes introdu'ides Manquen les dades corresponents a Caniries dels anys 1960, 1965 i 1974; les de Tuy-Vigo de l'any 1965 i de Granada, Valsncia i Valladolid de l'any JosC Ma. Díaz Mozaz, op. cit., p. 169.

18 Conflictivitat i ruptura en el matrimoni Referint-nos al Tribunal de Barcelona, hi incloem les següents dades:u Any Introdu'ides Sen ttncies Arxivades L'increment en les causes de nullitat introdsdes ha estat extraordinari. Amb una base 100 per a l'any 1960, el 1978 s'arriba al %. Quant a les sentitncies, l'augment és del 631,5 %. Estudi de causes de separació tramitades en el Tribunal Eclesi2stic de Barcelona Grhcies a l'amabilitat i a les facilitats donades pel Tribunal Eclesihstic, hem pogut aconseguir unes dades que es refereixen al nombre de separacions que s'han iniciat en el dit Tribunal i que afecten l'hmbit de 1'Arxidibcesi de Barcelona. 23. Dades facilitades pel Tribunal Eclesilstic de Barcelona.

19 icl'apers*: Revista de Sociologia Del període de 1960 a 1974, en qui: es tramitaren causes, s'ha pogut examinar una mostra de 769 casos, que representa un 12,2 % de les causes tramitades. Examinats els dubios, o sigui la di1igi:ncia processal en la qual es fixen d'una forma concreta els motius de la separació o, en el seu cas, de nullitat, per part del Tribunal, d'acord amb les parts, es pot presentar el següent quadre sobre les causes degades. Comprirn del 1960 al Causes Total Percentatges Adulteri ,4 Sevícies ,O Sevícies i adulteri ,3 Abandó ,7 Sevícies i abandó ,4 Anomalies sexuals ,2 Per dificultats de la tabulació, degudes en bona part a la forma en quh han estat emplenades les fitxes que s'han utilitzat, als efectes del que s'indicarh a continuació, s'ha extret una submostra de 243 casos, corresponents als anys 1960, 1965, 1968, 1970 i 1972, escollits a I'atzar. En aquesta submostra s'examinen les variants següents: Iniciativa de la separació segons sexe, edat en que es va contraure el matrimoni, nombre de fills, i anys de convivi:ncia. Iniciativa de la separació segons sexe Homes Dones Nombre de casos Percentatge... 18,9 % 81,l % Dades facilitades pel Tribunal Eclesihstic de Barcelona.

20 Conflictivitat i ruptura en el matrimoni Segons el quadre anterior, en el 81,l % dels casos la sollicitud ha estat presentada per la dona, la qual cosa indica, una vegada més, la importbcia que per a aquesta té la institució matrimonial i com li afecta tot el que hi fa referhcia. Edat en qu& es va contraure el matrimoni Anys Nombre de casos Percentatge % 33% 18% 5% 7% En aquesta submostra es posa en relleu que els matrimonis es contrauen entre els 18 i els 26 anys. Aquest fet ens pot portar a considerar si els matrimonis contrets per persones molt joves tenen menys solidesa, a causa de la manca de maduresa sbcio-emocional dels contraents, sense que aixb es pugui demostrar estadísticament per insufici6ncia de dades. A part que no sempre corresponen l'edat psíquica amb l'edat cronolbgica. Nombre de fills en el matrimoni Nombre de fills O Nombre de casos Percentatge... 23,4% 27,1% 27,5% 11,5% 4,9% 5,6% Es dedueix que hi ha un major nombre de separacions entre els matrimonis sense fills o amb un miixim de dos, que entre aquells que en tenen més de tres. D'aixb no podem deduir que el nombre de fills sigui indicador de la condictivitat ni que hi hagi menys discordances entre els pares de nombrosos fills. El que sí que es pot afirmar és que l'existsncia &aquests, amb les atencions afectives i econbmiques que comporten, fa en molts casos que les tensions passin a segon terme. Aixb és, una vegada més, exponent de la depen&ncia en qu2 es troba la dona en el matrimoni, de cara a fer front a l'educació i a la subsisttncia dels fills. Hem vist que, en un 81 % de les demandes, la inicia-

21 <<Papers)>: Revista de Sociologia tiva havia partit de la dona, i s'observa que els matrimonis sense fills o amb un mkim de dos, suposen precisament un 78 % del total, xifra que coincideix significativament amb la de la iniciativa en la demanda de separació per part de les dones. Anys de convivencia Períodes d'anys Nombre de casos Percentatge... 19,3 % 17,2 % 24,6 % 20,l % 18,8 % Observant aquest quadre, en el qual hem establert uns intervals d'anys segons la duració de la convivencia, constatem, en primer lloc, que el vertex de ruptura s'estableix en l'interval de 6 a 10 anys de matrimoni (un 24,6 %), és a dir, en aquells que el van contraure entre els 18 i els 26 anys (el 80 %, com hem vist). Considerant que aquest vhrtex supera en un 10 % el percentatge dels períodes anterior i posterior, podem dir que la població femenina (un 81 % de les demandes) sembla adquirir consciencia de la seva situació d'inferioritat respecte a la seva parella en aquesta etapa de la seva vida conjugal. És en aquest període, si l'experiencia no ha estat positiva, quan la dona fa front al seu problema a fi de no hipotecar el seu desenvolupament com a persona humana. Realitats i perspectives No pretenem, ni considerem adequat, fixar unes conclusions en acabar el present treball. Tan sols volem constatar, en forma sintetica i breu, els fets que han estat examinats en les ratlles anteriors, que es donen en la realitat social del que anomenem món occidental. L'existhncia i l'augment de crisis matrimonials és molt més nombr6s i generalitzat del que les aparences semblen demostrar. Els convencionalismes socials, la temenca de trobar-se en situacions pitjors, i una hipocresia que intenta dissimular-les, fan que el problema no sigui conegut en tota la seva dimensió i gravetat.

22 Conflictivitat i ruptura en el matrimoni Sens dubte, són moltes les causes que porten a aquesta situació. Intentar analitzar-les, portaria a una tasca complexa i llarga. Només volem afirmar que el materialisme egoista, la massificació i el consumisme característics de la societat capitalista són, en bona part, causa de la situació plantejada. La conseqükncia més directa, visible i greu, juntament amb la infelicitat i el sofriment dels afectats, es troba en la proliferació cada dia més abundant dels divorcis i de les nullitats de matrimoni, que no poden ésser considerats, molt sovint, com una solució perfecta i definitiva, sinó com una sortida d'unes circumst&ncies socials que s'han fet insuportables. En els temps moderns es destaca en el matrimoni, sense perjudici de la seva valoració juridica, religiosa i social, la necessitat de l'existencia d'un veritable amor psíquic i sexual, i d'una compenetració intellectual i afectiva. Aquesta consideració més valuosa que es dóna a l'amor, per damunt de la mera sexualitat i al marge de l'intergs econbmic o el prestigi social, significa un notable avenq. Cal tenir en compte que en el passat, i encara actualment en molts paisos i hmbits socials, els enllaqos matrimonials eren i són efecte de la pressió, i fins de la imposició de tercers sobre les idees, els sentiments i la voluntat dels contraents. Caldrh veure si les formes d'unió personal i sexual -el matrimoni de adoble carrera),, les unions de fet, l'open mariage, les comunes, el matrimoni de grup, etc.- signifiquen formes de certa permankncia i continui'tat, en les quals l'arnor prevalgui. En fi, esth estes el criteri que a un consentiment conscient, lliure i responsable, com a element fonamental de la relació que es constitueix, cal unir l'amor, que és l'element més important de la comunitat que es crea i és, a la vegada, condició perfecta i meta bptima dels cbnjuges. Seguidament s'insereix un mapa d'espanya, reproddt del llibre Curso de Derecho matrimonial y procesal canónico para profesionales del foro. Ponencim del IV Simposio de Miembros de Tribunales Eclesihsticos, Salamanca, Universidad Pontihcia, 1977, com a complement de la Ponhncia Datos sociológicos y estadisticos de la actual crisis matrimonial, que estigué a chrrec de José M. Diaz Mozaz. El mapa reflecteix el fet que les dibcesis de major població, industrialització o objecte del turisme, són les que tenen un més gran nombre de causes matrimonials (separacions i nullitats) introdu'ides en els Tribunals Eclesihstics durant Pany 1974.

23 <{Papers)>: Revista de Sociologia

Sitemap